Carta oberta als veïns i veïnes de Llardecans

10.09.20

Carta oberta als veïns i veïnes de Llardecans

 

Benvolguts i benvolgudes,

el 1920, fa tot just un segle, Llardecans comptava amb 1.386 habitants. El 1970, fa cinquanta anys, ja n’eren 843. Més a prop, el 1992, l’any dels Jocs Olímpics de Barcelona i a punt d’entrar al segle XXI, el cens ja era de només 669 persones. Avui, malauradament, estem ja per sota dels 450 i enmig d’una caiguda sense aturador d’entre 10 i 15 habitants per any. Per tant, fent una senzilla operació matemàtica i pensant que tenim una població gran i que el ritme es podria accelerar en un futur pròxim, no costa gaire fer una progressió i entreveure que, si tot segueix igual, el 2030, d’aquí menys de 10 anys, estarem per sota del 300 habitants. El despoblament de les zones rurals ve de lluny i és el fruit d’errors propis, de decisions polítiques a nivell de país, del sistema econòmic que ens governa, d’una falsa idea de prosperitat vinculada a viure i a treballar a les ciutats, del poc valor que donem a certes comoditats pel simple fet d’haver-les tingut sempre, etc. Bé, no ve al cas allargar-nos en això, però la certesa és que el món rural va de baixa des de fa moltes dècades i Llardecans no deixa de ser-ne un cas paradigmàtic.

Normalment, el despoblament d’un municipi s’afronta en el moment en què ja hi ha ben poc -o res- a fer, a la desesperada; i, normalment també, surt malament. Molts cops es poden aconseguir resultats a curt termini, que salven la papereta per a un breu període de temps, però mai, o quasi mai, és una solució reeixida. A Llardecans encara no estem en aquesta situació desesperada, pensem que encara hi som a temps, que encara podem aturar l’estocada final. Som més de quatre-cents habitants i encara tenim tots els serveis bàsics resolts: diverses botigues, dos bars, un forn, escola i llar d’infants, metge cada dia, farmàcia, perruqueria, una entitat bancària… Però no és menys cert que tot penja d’un fil i que la seua continuïtat, un cop jubilades les persones que hi estan al capdavant, si el descens de població continua, serà difícil de mantenir. La raó és fàcil d’entendre: si els negocis i serveis no són rendibles, si no tenen prou usuaris, tanquen i ningú no vol agafar-ne el relleu. És així i, si no hi fem res, d’aquí deu anys es pot confirmar aquesta desastrosa situació. Us imagineu Llardecans sense escola? I havent d’anar a comprar-ho tot en algun poble veí o a la ciutat? I si un dia no podem sortir a fer el vermut o el metge només passa visita dos cops a la setmana? Imaginem-nos aquest poble, el nostre poble, per uns instants…

Arribats a aquest punt, des de l’Ajuntament estem convençuts que encara som a temps d’aturar el cop, que la situació de Llardecans encara permet un bri d’esperança, que si treballem en la direcció adequada podem aconseguir que el nostre poble continuï ple de vida per molts anys. L’objectiu no és tornar a ser 1.000, ni 700, ni possiblement –encara que ens encantaria!- 500, l’objectiu és que d’aquí deu anys la nostra situació sigui, com a mínim, igual que l’actual. Pensem que és un objectiu raonable, abastable i desitjable, i que permetria continuar gaudint dels serveis públics i privats que tenim ara mateix.

Per fer possible aquest petit miracle no volem caure en “solucions” que podrien desnaturalitzar la població i les relacions entre els veïns i veïnes, trencar l’harmonia que ara tenim i afavorir la conversió de Llardecans en un poble dormitori fruit d’una arribada en massa de nous veïns i veïnes, amb accions com per exemple la creació d’un polígon industrial per a la instal·lació d’empreses en busca de sòl i mà d’obra barata o la cessió de terrenys municipals per a fer alguna promoció privada de pisos o cases adossades de baix cost. La nostra aposta va en una altra direcció, i és aconseguir un degoteig de famílies que s’integrin, que aportin saba nova, que ens ajudin a mantenir el poble ben viu. La pregunta és: com ho pensem fer això?

Objectivament, Llardecans té molt per oferir a qui vulgui viure-hi. Estem molt ben comunicats amb Lleida, comptem amb connexió de fibra òptica a tota la població, tenim una climatologia millor que la majoria de pobles de l’entorn, mantenim tots els serveis públics i privats per fer vida al poble amb comoditat, tenim un entorn natural privilegiat perfecte per gaudir-lo practicant tot tipus d’esports a l’aire lliure o amb la família i els amics, així com un nucli urbà ampli i agradable amb la Plaça com a epicentre de la vida, i també un bon teixit associatiu. Llavors, el que ens cal és complementar-ho per fer-ho atractiu i donar-ho a conèixer; per una banda, als que són d’aquí, al jovent del poble que en algun moment es planteja i ha de decidir on vol viure i, per l’altra, a gent que vol fer un canvi de rumb en la seua vida, que vol deixar la ciutat, que vol donar una infància més lliure i saludable als petits de la casa. Així doncs, passem a les accions concretes:

 

• Escola i llar d’infants. Són els puntals del nostre projecte. Moltes famílies són capaces de fer canvis importants en el seu mode de vida per assegurar una bona educació als seus fills i filles. Pensem que l’escola rural és la gran desconeguda, que s’hi fa una gran feina i que els resultats acadèmics són molt bons. Si som capaços de millorar-ne l’aparença (interior i exterior), dotar-la tecnològicament i donar-ne a conèixer les virtuts, pot ser un bon reclam pel poble. L’educació és primordial, només amb una millor educació aconseguirem un poble millor i, per tant, una societat millor.

 

• Habitatge. L’Ajuntament ha posat en lloguer l’antiga casa del metge i en els pròxims mesos habilitarem un altre pis a l’espai on hi havia la consulta. A més, estem estudiant opcions per fer pisos de titularitat pública. D’altra banda, i en paral·lel, estem elaborant un catàleg de cases per llogar i per vendre que sigui de fàcil accés per a aquelles persones que vulguin vindre a viure al poble.

 

• Cultura i festes. A banda de les festes tradicionals, volem tenir una programació estable, probablement quinzenal, que apropi la cultura i l’art als veïns i veïnes del poble. Volem que Llardecans bulli d’activitat i sigui un referent a la zona.

 

• Un poble que faci goig. Volem que els carrers i places del nostre poble presentin la millor cara i, per aquesta raó, ja s’ha procedit a la contractació d’un ajudant de l’agutzil i també a la compra d’una màquina de neteja. També estem planificant campanyes per aconseguir una major presència de flors als carrers i estudiem la possibilitat de donar facilitats per arranjar façanes.

 

• Campanya de promoció. Quan tinguem avançats els diferents projectes, a un any i mig vista, farem una important campanya de promoció per tal que tota aquesta informació, tots aquests canvis, tota aquesta il·lusió, arribin al màxim de gent possible.

 

• Accions a curt termini. En els pròxims mesos durem a terme més accions per millorar substancialment el poble. Renovarem la sala del ball, construirem un alberg municipal, instal·larem plaques solars per produir l’energia elèctrica que gastem als edificis municipals, posarem un punt de connexió de cotxes elèctrics a disposició de tothom, asfaltarem tots els carrers que encara no ho estan i farem millores a l’espai històric de l’Arc d’Adà i a altres elements del patrimoni que volem conservar i promocionar. Això no són promeses, són projectes aprovats i que aviat començaran a agafar forma.

 

I vosaltres, veïns i veïnes que estimeu el poble, quin paper teniu en tot plegat? Fàcil, sou essencials. Sense vosaltres, aquest projecte de vida, de donar continuïtat a la vida, no serà possible. Necessitem la vostra ajuda i col·laboració, necessitem que ens faciliteu les coses. Ho necessitem en molts àmbits, però principalment pel que fa a l’habitatge. Ens fan falta cases de lloguer i cases i patis en venda, aquest sí que és un crit desesperat. Per molt que ens esforcem en desenvolupar les accions que us hem explicat més amunt, per molt que hi donem voltes, si no disposem de cases per acollir els nouvinguts o el jovent del poble que vol quedar-se -i això ja ens està passant-, no tenim res a fer, estem morts. Us demanem que ens ajudeu en això. Si hi ha la més mínima possibilitat de posar en lloguer o venda alguna de les vostres propietats, encara que penseu que potser no està en les condicions més adequades per fer-ho, comuniqueu-nos-ho. Buscarem la manera, mourem cel i terra per tal que aquesta opció sigui una realitat. Ajudeu-nos, ajudem-nos. Que el poble segueixi viu depèn de vosaltres.

Per nosaltres, aquest és el camí i aquesta és l’aposta. És complicat, ho sabem, molt complicat, i el camí sempre fa pujada, però tenim bones cames. Aconseguirem o no el propòsit però, sigui com sigui, haurem treballat per fer-ho possible, i això ja és guanyar. Guanyarem. Junts guanyarem.

 

L’equip de govern municipal

Llardecans, 9 de setembre de 2020.