Llardecans ara

“Llardecans és guai”. Ho deia un adhesiu que va fer furor a la població a mitjans dels anys 90 i ho ratifiquem ben entrat el segle XXI. Els 450 habitants que suposen actualment el principal valor del poble gaudeixen d’una població bonica i àmplia, ben situada geogràficament i amb bones comunicacions. Els 397 m d’altitud de la població els permeten patir menys fred a l’hivern i també menys calor a l’estiu respecte les poblacions veïnes. També hi ha tots els serveis necessaris per a poder viure-hi amb comoditat — importantíssim: una escola rural i una llar d’infants en ple rendiment.

El municipi pertany administrativament al Segrià i limita amb la Ribera d’Ebre. És un dels pobles que constitueixen les anomenades “Garrigues històriques”, entre els termes de Sarroca de Lleida, Torrebesses i Maials, i, ja pel que fa a les Garrigues administratives, topa amb la Granadella. El seu paisatge és típicament garriguenc, amb predomini dels conreus d’olivera i d’ametller, tot i que també hi ha sembrats i algunes plantacions d’albercoquers. Escampades pel terme destaquen les construccions de pedra seca, amb més de 50 cabanes de volta. L’accés a Llardecans és còmode: es troba a vint minuts en cotxe de Lleida, Flix i Fraga. A més, el poble compta amb carreteres locals i pistes que el connecten ràpidament amb els pobles de la vora.

Fent una passejada per la vila podem aprofitar per a tastar els calaixets —un dels seus dolços típics— i és fàcil copsar l’activitat social que hi té lloc. És habitual que les entitats culturals i esportives organitzin diversos actes en què els llardecusos participen de manera ben activa. Fa goig veure famílies amb canalla prenent la fresca a la plaça dels Arbres o el munt de gent que es congrega a les piscines durant l’estiu, època de l’any en què, gràcies a la garbinada que bufa, la calor no és la protagonista. Aquest dinamisme del poble també es deixa notar als bars, i és que els diumenges, a l’hora del vermut, o la tarda dels dissabtes, aquests locals esdevenen un punt de trobada de gran part de la gent de la vila. A més, en aquest sentit, cal tenir en compte que el casal La Societat Garriguenca és propietat dels mateixos veïns.

Als carrers del nucli antic de Llardecans s’hi poden trobar grans casals de pedra del segle XVIII, fets en l’època de prosperitat que va propiciar l’extensió del conreu de l’olivera. Amb l’excel·lent estat de conservació dels dos temples —l’església de Santa Maria i la capella de la Mare de Déu de Loreto— es posa de manifest l’alta religiositat que s’ha respirat històricament a la vila, que ha proporcionat diversos capellans i monges al llarg de la seva trajectòria i que fins i tot compta amb un beat, Miquel Masip. També hi passa el Camí de Sant Jaume, i una de les seves cases més significatives conserva, a la façana, la imatge de la petxina dels pelegrins, ja que havia estat lloc de repòs per als caminadors.

La població, com la resta de les poblacions del seu entorn, no està exempta de reptes pet als anys vinents. Fixar la població jove (el principal!), mantenir els serveis, aconseguir la continuïtat de l’escola, tenir el nucli urbà i el terme municipal endreçats o aconseguir una millora tecnològica que obri el ventall de possibilitats laborals… Aquests en són alguns i de ben segur que en sorgiran d’altres en el futur. L’objectiu no ha de ser sinó entomar-los i acomplir-los, i que Llardecans continuï sent guai durant molts anys més.